Llocs d’interés

  • Nucli Antic

El nucli antic de Rajadell ens transporta del segle XIV al XIX A través de la història del castell gòtic que el domina, des d’un turó, l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i la resta de carrerons i places medievals que el conformen.

Tot i conservar vestigis d’una època anterior, l’actual església de Rajadell data dels segles XIV i XVII (moment en què la reconstruïren, ja que el 1471 les tropes de Joan II la van derruir juntament amb el castell). L’exterior de l’església presenta una barreja d’estils: elements gòtics (parets frontals de la façana, nau central i parets laterals), un portal modern i, sobretot, un timpà amb un relleu de la crucifixió. L’interior és d’una nau amb volta apuntada i quatre capelles laterals (del Roser, del Sant Crist, de Sant Isidre i del Santíssim). L’altar major tenia un retaule que constava de cinc cossos de fusta tallada i policromada de l’època barroca, obra del tallista Joan Grau. Durant la guerra civil fou cremat i actualment només se’n conserven algunes parts, que pertanyen a col·leccions privades. A l’interior de l’església, a la capella del Santíssim, trobem quatre diorames permanents amb escenes de la Passió de Jesús, obra de l’escultor manresà Ramon Oms; i també hi trobem, des de començament del segle XXI, dos vitralls laterals obra de Carme Manubens. Del conjunt, en destaca el campanar, fet per Joan Traginer, mestre de cases francès, del 1678 al 1682.

A la plaça de l’Església trobem la figura de “La noia de la plaça”, obra de l’escultor manresà Ramon Oms, al qual es va encomanar una escultura que reflectís el caràcter hospitalari del poble, tal com és la noia, que ofereix una cadira a tothom que visita la plaça .A la plaça també trobem la font dels Bastoners de Rajadell, entitat amb molts anys de tradició. Actualment la plaça acull concerts musicals de gran qualitat al llarg de l’estiu i com a actes de la festa major.

 

 Església de St.Iscle i Sta. Victória

  • El Castell

Damunt d’un turó s’aixeca un edifici massís i d’alçada considerable, el castell de Rajadell. La primera documentació escrita que en trobem data de l’any 1063, tot i que podem dir que correspon al gòtic (un dels murs i elements decoratius, que podrien ser dels segles XIII o XIV) i al segle XVII. És difícil, però, establir quines parts corresponen a cada moment perquè ha estat reconstruït diverses vegades. Juntament amb l’església, fou l’origen del poble de Rajadell. A partir del segle XIII la història del castell anà lligada al llinatge de la família Rajadell, senyors del terme que participaren en guerres com la de Provença, Navarra, Almeria, Sardenya i Mallorca. Però fou durant la guerra de la Generalitat contra Joan II (l’any 1471) quan el castell i l’església tingueren molts desperfectes. Durant la guerra civil, el castell va ser requisat i utilitzat pel comitè revolucionari, i es van perdre pràcticament la totalitat dels objectes de valor que hi havia.

El castell està format per tres cossos i s’hi conserven encara estances de les diferents etapes habitades, una petita cambra subterrània, la masmorra (que posteriorment es féu servir com a celler), a més de la sala d’armes, les alcoves, l’estable, la cuina, les habitacions, el menjador, les espitlleres de forma quadrada, la casa del masover, etc.

És un dels més grans i ben conservats de la comarca i actualment no és visitable.

 

 El Castell de Rajadell

 

  • Pinacoteca Museu de Rajadell

A la plaça de l’Església trobem la rectoria, als baixos de la qual hi ha instal·lada la Pinacoteca-Museu, on es troben les teles premiades en el tradicional Concurs de Pintura Ràpida que té lloc cada any per la Festa Major. També hi podem trobar eines tradicionals del camp i mobles dels segles XIX i XX.

 

Vista interior del Museu-pinacoteca de Rajadell

 

  • El lledoner

El lledoner és un arbre situat a l’Estació. Aquest arbre caducifoli va ser reconegut per la Generalitat de Catalunya en el decret 214/1987 com a lledoner monumental de Catalunya sent així tot un símbol del poble.

El lledoner de Rajadell

 

  • Vil·la Romana de Sant Amanç

El conjunt arqueològic de Sant Amanç de Viladés està integrat per una vil·la d’època romana, un assentament altmedieval i unes restes d’època ibèrica. Tot el jaciment esta situat al vessant sud d’un serrat, travessat per la carretera C-25 en el tram que va de Rajadell a Calaf i que divideix el conjunt en dues parts: nord i sud.

La importància de la vil·la romana de Rajadell s’entén per la presència d’una via romana que unia les terres del sector de Manresa amb les de Calaf i Prats de Rei (antic municipi romà de Sigarra). L’itinerari d’aquesta via devia seguir forçosament molt de prop la riera de Rajadell al seu pas per la vil·la romana. Actualment la carretera travessa el jaciment romà i divideix en dos sectors les restes de la vil·la romana. El sector nord es correspon amb la zona residencial o pars urbana, d’estructura allargada, on es localitzen les habitacions nobles i el conjunt de termes. El sector sud es troba en un terreny més planer i era destinat a la zona industrial i de treball (pars rústica). A l’extrem occidental de la vil·la hi havia uns banys, caracteritzats per diferents espais climatitzats, amb àrees d’aigua calenta, tèbia i freda i amb el forn per escalfar el conjunt. El cos principal de la zona residencial el formen tres estances, una de les quals conservava un mosaic policrom. L’original es troba al Museu Comarcal de Manresa, i a l’Ajuntament de Rajadell se’n pot veure la reproducció d’una part.

 

Vista general de la Vil·la romana de St.Amanç i restes arqueològiques trobades 

 

  • Moli d’Oli

És un dels exemplars de molí d’oli de pedra que encara està en funcionament en l’actualitat, i per tant és un dels pocs molins d’oli tradicionals, a Catalunya, que continuen treballant. És situat al barri dels Molins i pertany a una cooperativa. L’origen del molí es troba en una agrupació de pagesos, que primer construïren un magatzem, al barri de l’Estació, i després el molí d’oli, l’any 1922-23. Davant la necessitat de no fer un llarg camí per portar a moldre les olives a d’altres llocs, es va comprar una premsa que funcionava amb força animal i, més tard, es va substituir per una premsa hidràulica. Amb el temps, s’hi introduïren dos corrons per poder moldre més ràpid. El 1956 una forta glaçada va matar les oliveres i es va concedir permís per comprar olives fora del municipi. Aproximadament s’obtenia el 20% del pes de les olives en oli, és a dir, que de 100 kg d’olives s’obtenien 20 litres d’oli. Els pagesos portaven les seves olives al molí i pactaven el pagament d’un jornal amb els treballadors.

El procés de treball pràcticament no ha variat i es pot veure actualment, fet que suposa un gran interès. Durant el mes de desembre es realitza la collita de les olives, i tots els dissabtes del mes de gener i de febrer s’obre el molí al públic per a la venda d’oli d’oliva verge de primera premsada en fred.

Moli d’oli

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s