Història

La història de Rajadell es remonta molt temps enrere. Es coneixen dues balmes sepulcrals: la balma dels Moros i la balma de mas Bosch. Aquests tipus d’enterrament son pròpis del període propi entre el neolític i l’edat de bronze ( entre el 2500 i el 1200 a.C.). Es coneixen tres llaciments de l’època romana al terme municipal de Rajadell. El més important és el de Sant Amanç una gran vil·la romana. La seva situació geogràfica li donava gran importància, ja que era pas obligat per anar cap a l’àrea de Sigarra (Prats de Rei). De fet, l’existència d’una antiga via apareix documentada al segle X i, més endavant, al segle XVI també s’esmenta el camí ral en el mateix tram. La trobada arqueològica més importat d’aquest jaciment es una làpida de mabre datada d’entre els segles II i III actualment exposada al Museu Episcopal de Vic.

Durant l’època medieval i moderna el centre polític i jurisdiccional de les terres de Rajadell fou el castell. La primera notícia del castell de Rajadell és del 1063, en un document en què s’explica que el comte Ramon Berenguer I compra el castell de Grevalosa i on consta que limita amb el de Rigadel. Era un castell termenat, és a dir, que tenia el control del territori del seu entorn. El correu principal era el cereal, tot i que també es cultivava la vinya i l’olivera. A finals del segle XIII apareix el cultiu del safrà. És possible que durant els segles XI i XII el territori del terme fos patrimoni dels vescomtes de Cardona. Fins al segle XIII tan sols es coneixen dades disperses d’individus anomenats “Rajadell”, la majoria en participació en expedicions militars. A partir del segle XIII es disposa de més documentació i ja es pot resseguir la història del castell, lligada al llinatge dels Rajadell, senyors del terme. Des de l’any 1248 es coneix bé la seva genealogia i alguns fets històrics rellevants. Durant tota l’etapa medieval i moderna (fins al segle XVIII) a l’actual Nucli Antic de Rajadell només hi havia el castell i l’església. Els habitants de Rajadell vivien en masos aïllats o bé agrupats en petits recintes fortificats.

Durant els segles XIV i XV, amb motiu de les crisis provocades per les pestes (1348) i la guerra civil catalana (1472), la majoria dels masos van ser abandonats i el castell, l’església i el monestir de Santa Llúcia foren destruïts parcialment. El 1300, abans de la pesta, el nombre de masos a la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria era de 55 (masos petits); el 1400 ja n’eren 27 i el 1490 només se’n troben 5 d’habitats. La recuperació s’inicià a partir del segle XVI, amb la instal·lació de famílies foranes als masos rònecs. És l’època de les confraries i totes les famílies en formen part, i hi ha el costum, des de començament del segle XVI, d’aplegar la gent a la plaça de Rajadell per tractar afers generals o per a la presa de possessió del terme (per part d’un procurador del castell i el terme, davant de tot el poble i en nom del senyor del terme). De la cinquantena d’antics masos només se’n recuperaren 17, que van protagonitzar un procés de concentració de la terra. Durant els segles següents aquests masos s’anaren consolidant. Després d’un període de crisi demogràfica a la segona meitat del segle XVII, el segle XVIII fou el gran moment de creixement de les masies, que arribà a la culminació el segle XIX, amb l’apogeu de la vinya.

L’època contemporània és marcada per una gran expansió del conreu de la vinya, que possibilità un important augment demogràfic. Les principals masies es beneficiaren d’aquest fenomen i, per tal d’aprofitar al màxim les terres, van facilitar l’establiment de famílies de parcers en cases de pagès distribuïdes per tot el territori. Així s’aconseguí una implantació de la vinya per tots els racons de la geografia de Rajadell, fins a extrems exagerats. En els anys anteriors a la fil·loxera una gran part de la collita s’enviava a França, on aquesta epidèmia ja havia començat a fer estralls. La fil·loxera, que arribà al Bages a l’entorn del 1890, suposà un cop fort per al conreu de la vinya, però no pas el seu final. S’abandonaren les terres menys aptes i més dificultoses de treballar, però, un cop superada la crisi, amb la introducció del nou cep americà, la vinya tornà a florir en les terres de Rajadell. L’origen del Nucli Antic de Rajadell cal considerar-lo en relació amb aquest procés de la vinya. Sembla que la política que iniciaren els senyors del terme (els Pignatelli) cap a final del segle XVIII d’afavorir l’establiment de famílies a la zona propera al castell tenia com a motiu principal l’estímul del conreu de la vinya. El senyor cedia un tros de terra per edificar casa i com a contrapartida demanava un cens gairebé simbòlic. Tot i això, l’impuls urbanitzador no va tenir lloc fins a la segona meitat del segle XIX. El 1880 s’aixecaren 22 cases i a final de segle l’estructura del Nucli Antic quedà pràcticament fixada. A la segona meitat del segle es registra l’aparició de dos nuclis més: les Casetes i el nucli dels Molins, on sorgiren els molins de farina i d’oli i les fàbriques d’aiguardent.

Entre els anys 1859 i 1861 arribà a Rajadell el ferrocarril que unia Manresa i Lleida, que comportà un cert dinamisme econòmic i, a començament del segle XX, l’aparició d’una nova barriada al voltant de l’estació. El 1860 el municipi de Rajadell registra la xifra més alta d’habitants de tota la seva història: 967. A partir del 1895 l’última representant dels Pignatelli ven les terres, el castell i els drets que tenia sobre Rajadell, Monistrolet i Vallformosa als actuals propietaris. La segona meitat del XIX i els primers anys del XX foren de gran dinamisme per a Rajadell. L’any 1923 arribava l’electricitat al poble de la mà de Francesc Selga, i a partir d’aquí l’activitat industrial, com la fàbrica de teixits, la de galetes, la de gasoses, la de gèneres de punt i la de pastes de sopa, principalment situades als nuclis dels Molins i de l’Estació. L’any 1937 es construeix l’actual carretera d’accés que puja al Nucli Antic. Algunes indústries tanquen i, al voltants dels anys setanta, la població disminueix fins a 375 habitants. El poble comença a patir un despoblament important, a causa de la manca d’indústria i de les males comunicacions.

En començar la crisi dels anys setanta, les cases que s’anaven abandonant són comprades per gent de ciutat, que en farà estada de cap de setmana i d’estiu. Tot el poble neteja les façanes tot buscant-hi la identitat, i se’n deixen les pedres al descobert. Cal esmentar que al voltant de la masia de can Servitge s’ha instal·lat, des dels anys seixanta, una urbanització rural. Com a característica del segle XX, el desvetllament cultural, que es posa de manifest de diferents maneres: grups teatrals, de bastoners i trabucaires, de caramelles, esportius, etc. Fins i tot la publicació de La veu del Poble, que treu catorze números amb originals sobre poesia, contes i crònica local.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s