Poble educador

Podem definir poble educador com “un projecte educatiu transformador que neix d’una voluntat política municipal o del propi teixit socioeducatiu i on diversos sectors (entitats, associacions, institucions, etc.) treballen plegats perquè el poble eduqui amb intencionalitat, de manera permanent i que aquesta educació arribi a tots els ciutadans, especialment a aquells que es troben en una situació més feble”.[1] És un projecte educatiu explícit i preconcebut que crida a la participació de la ciutadania activa integrant tots els àmbits de l’educació.

L’educació és un fet complex que va més enllà de la simple transmissió de coneixements, habilitats, valors, normes i actituds. L’educació es genera en diversos espais, va a càrrec de diferents persones i es tracta d’un procés que dura tota la vida. D’altra banda, s’entén que la “bona” educació ha d’incloure totes les dimensions possibles de la persona i de la societat, i ha d’afavorir la integració d’infants, joves i adults en el sí d’una societat dinàmica. 

Un municipi petit amb un nombre molt reduït d’alumnes i a més amb una estructural social i econòmica depenent d’una altra area supralocal, clarament està abocat a no tenir un centre educatiu propi. Cal pensar una solució el més ajustada possible que satisfaci els interessos dels alumnes, dels pares, i de l’administració educativa.

El projecte de poble educador, així com el de ciutat educadora, es basen en un projecte educatiu que de manera intencionada aprofita els espais públics, els espais privats i el conjunt d’institucions i associacions amb objectius educatius, culturals i socials per crear, modificar o reconstruir estats de consciència tant en l’àmbit individual com col·lectiu. Pretén aprofitar al màxim les potencialitats educatives del municipi perquè se’n beneficiï el conjunt de la població.

El poble educador no té tant l’objectiu propi de la ciutat educadora de resoldre disfuncions socials, sinó el fet de generar sinergies entre totes les entitats educatives o culturals i aquelles que tenen una potencialitat educativa o cultural latent. Així, l’objectiu essencial és afavorir la dinamització, la racionalització i la multiplicació d’experiències culturals i educatives damunt del territori. Amb aquest procés s’aprofundirà en uns valors, unes pràctiques i una manera de fer que consolidaran les estructures comunitàries preexistents i evitarà un abisme entre la realitat educativa i cultural dels pobles.

Per tal de poder realitzar el projecte de poble educador s’han de seguir un conjunt de fases.

            0.-Suport manifest de l’ajuntament per a portar a terme el projecte.

            1.- Elaborar un mapa educatiu del poble. Inventari d’aquelles institucions o bé activitats específiques que el poble ja disposa.

            2.- Detectar la concentració o bé dispersió d’activitats culturals i/o educatives.

            3.- Descobrir les necessitats educatives i/o culturals expressades per part de la població, tot prioritzant aquelles que es consideren més necessàries.

            4.- Planificar les accions i activitats educatives i culturals que es consideri necessari realitzar, tot concretant com, per qui i on es portaran a terme les noves activitats.

            5.- Dissenyar un pla per coordinar les activitats que ja es porten a terme i alhora un altre per incorporar les activitats sobrevingudes.

            6.- Elaborar un pla d’execució.

            7.- Detallar un pla d’avaluació de caràcter operatiu.

            8.- Preveure una manera àgil d’incorporar les millores necessàries per a noves edicions del projecte educatiu de poble.  

En el cas de Rajadell l’entitat que hauria de coordinar el poble educador correspon al col·lectiu d’entitats de Rajadell juntament amb les associacions de veïns, tot i que les regidories corresponents a educació i cultura hauries d’implicar-s’hi e forma ben estreta. Tots junts examinarien quines cadències té el municipi en termes educatius, així com tots aquells aspectes que es poden potenciar per a potenciar la vida cultural i impedir que es perdin les tradicions pròpies.


[1] Feu, Jordi (2006) Poble educador: un projecte educatiu necessari per al reequilibri social, educatiu i cultural del país. DEPROP Revista de política educativa local.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s